Olor de colònia
Sílvia Alcàntara
Sílvia Alcàntara
divendres, 4 de juliol del 2014
dijous, 20 de febrer del 2014
dimecres, 19 de febrer del 2014
L'elegància de l'eriçó
Muriel Barbery
Muriel Barbery
Sessió del Club de lectura: 28 de gener de 2014
“¿Qui creu poder fer mel
sense compartir el destí de les abelles?
Pensament profund
número 13”
" Cuando escribes te metes en un mundo impenetrable, tan íntimo que me resulta chocante que se vaya a publicar o salir a la luz lo que imagina mi mente y se va reflejando en el ordenador [...]"
Muriel Barbery
Obres de Muriel Barbery a la biblioteca
Muriel Barbery
Obres de Muriel Barbery a la biblioteca
dimarts, 18 de febrer del 2014
El violí d'Auschwitz
Ma Àngels Anglada
Ma Àngels Anglada
Sessió del Club de lectura: 18 de desembre de 2013
“És possible
explicar l’horror però també la grandesa de l’ésser humà sense haver estat als
camps de concentració, sense ser jueus? Sí, és possible.
I, en el cas d’aquesta novel·la, es tracta d’un
gest ètic, d’un esdeveniment de l’escriptura, d’una emoció compartida en la
lectura al nivell més alt, sense efectes
especials ni trucs sensacionalistes.”
Anna Maria Crispino
El fil de plata
Lluís-Anton Baulenas
Lluís-Anton Baulenas
Sessió del Club de lectura: 25 de setembre de 2013
“El teatre em va permetre de descobrir que jo podia “crear” alguna cosa i que aquesta cosa podia fer-se realitat. Fins aquell moment, jo, com la majoria de la població, sobretot si ets de barri, pensava que els “creadors” eren els altres. Uns altres. Era normal i acceptat. Gràcies al teatre vaig descobrir que jo també podia crear. És, doncs, gràcies al teatre, que sóc escriptor”.
Lluís-Anton Baulenas
Obres de Lluís-Anton Baulenas a la biblioteca
L'enginyós Sr. Ripley
Patricia Highsmith
Patricia Highsmith
Sessió del Club de lectura: 26 de juny de 2013
“Nunca quise matar a nadie, aunque no soy una santa”P. Highsmith
Obres de Patricia Highsmith a la biblioteca
dilluns, 17 de febrer del 2014
dijous, 30 de gener del 2014
Carrer Bolívia
Maria Barbal
Maria Barbal
«Escric perquè
m’agrada. Perquè és una manera de viure sota d’altres pells. És a dir: per ser
qui no sóc i fer allò que no faig, segurament un intent de transvestisme i
d’inconformisme. (...) Escric per tenir la llibertat de dir el que no diria
enraonant. Algunes hores, escric per necessitat».
BARBAL, M. «Qui sóc i per què
escric...» Barcelona:
Institució de les Lletres Catalanes, 1998.
Camí de sirga
Jesús Moncada
Jesús Moncada
Sessió del Club de lectura: 26 de setembre de 2012
“Digue-m'ho d'entrada: Jesús Moncada és, a més d'un gran
escriptor, un home de conversa llarga i de somriure murri, capaç d'explicar amb
un humor de primera, carregat de sornegueria, un munt d'anècdotes del seu
poble, Mequinensa, i també capaç, quan toca, de riure's del mort i de qui el
vetlla. De fet, com més parles amb ell més tens la impressió que on més a gust
es devia trobar devia ser en un dels vells cafès del seu poble, aquells cafès
d'abans, amb cadires escampades per la plaça, cartes que picaven damunt la
taula de marbre i grups d'homes disposats a burlar el pas del temps mitjançant
grans dosis de conversa, rialles i ironia. Per desgràcia, aquells cafès
entranyables van desaparèixer fa més de trenta anys, quan el poble vell de
Mequinensa va ser enderrocat i posteriorment anegat per les aigües del pantà de
Riba-roja. Allò va ser, sens dubte, una pèrdua traumàtica per als mequinensans,
però dintre de la desgràcia queda el consol relatiu de considerar que, d'alguna
manera, aquella Mequinensa es va preservar per a la memòria gràcies a un Jesús
Moncada que l'ha sabut reviure en els seus llibres fins a convertir-la en un
mite literari.”
Xavier Moret (gran amic
seu)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)